1 1 v. intr. [LC] Dues o més persones, tenir una discussió sobre un punt de teologia, de filosofia, de moral, etc. El vaig trobar disputant de religió. 1 2 v. intr. [LC] Tenir sobre qualsevol cosa una discussió viva. Disputen en va: no s'entendran mai. 1 3 intr. pron. [LC] Sempre es disputen. Es disputen per qualsevol cosa. 2 tr. [LC] Fer de la possessió (d'alguna cosa) un objecte de lluita. No podíem disputar-los el terreny. Es disputaven la plaça de secretari.
